diumenge, 30 d’octubre de 2011

Telemonegal: Reflexió periodística

Dimarts 25 d'octubre de 2011, en Ferran presentava el seu programa, Telemonegal. En aquest programa es dedica a fer crítiques televisives. Aquesta setmana s’han produït dues notícies molt importants. La primera és que ETA ha anunciat la seva finalització de lluita armada i la segona, és la mort del dictador Gadafi.
En l’anunci de la finalització d’ETA, fa una crítica a la gran majoria de televisions, tant privades com públiques, perquè no tracten el tema amb la importància que té. Primer de tot critica TV3 per dir en el TN vespre que han sigut el primer canal de televisió en donar la notícia quan, el que van fer va ser un petit avanç informatiu i van tornar a la seva programació, la inauguració de la nova Masia del Barça. Això sorprèn al crític ja que TV3 sempre s’ha caracteritzat per tractar la informació del País Basc d’una manera acurada, estricta, amb molt bon to, qualifica aquest comportament amb “un gran paperot ridícul.” El que sí que li va agradar va ser que el programa “Polònia”, que s’emet els dijous a la nit, va fer ràpidament un gag representant el que poques hores abans havia succeït. També critica que aquesta cadena és capaç de canviar la programació per un partit de futbol però no davant la notícia del segle, l’abandonament d’ETA. També critica la televisió pública RTVE, la nacional d’Espanya, per no canviar la programació, a Tele5 per anunciar-ho en mig programa del Sálvame com si fos una notícia qualsevol i a Intereconomia per modificar la informació. Diuen que ETA no són els que s’han rendit sinó que els que s’han rendit som tots nosaltres, l’Estat democràtic. En canvi fa una valoració molt positiva de La Sexta ja que és l'única cadena que canvia la programació immediatament, la que s’està fins a l’hora del telenotícies parlant del tema i la que després del telenotícies continua parlant-ne, fins les dues de la matinada per així poder comentar els titulars dels diaris que sortirien aquell matí al mercat. També dóna molta importància al fet que canviessin la programació de diumenge, Jordi Évole sempre triga una setmana en realitzar el programa i aquest cop va adaptar-se a la situació i el va fer en 3 dies.
Quan parla de la mort del dictador Gadafi critica la manera de donar la informació, posa l’exemple de Tele5 però no és l’única cadena que ho fa. Hi ha una repetició d’imatges violentes i cruels, darrera d’aquestes imatges hi ha una morbositat innecessària, els espectadors només volen ser informats, no cal que se’ls hi ensenyi repetides vegades el cadàver i els forats per on van entrar les bales.   
Després fa referència a la desaparició dels dos germans i la mort de la Marta del Castillo. Per introduir el tema primer ensenya un vídeo d’una periodista de RTVE on explica les quatre normes que un periodista ha de seguir; la primera és que no s’han de realitzar judicis paral·lels, la segona és que han d’informar sense fer cap espectacle, la tercera és que no s’han de convidar al plató els testimonis que han d’assistir a un judici i per últim, però no per això menys important, que tothom és innocent fins que es demostra el contrari. Monegal demostra que aquestes 4 normes no sempre es compleixen ja que programes com “Espejo público” o “El programa de Ana Rosa” fan tot el contrari, entrevisten a persones que han d’anar a judici, com la mare del pare dels nens desapareguts (principal sospitós), també conviden a plató a un expert en llenguatge corporal i així poder demostrar que el presumpte assassí és el culpable i fan preguntes a testimonis que haurien de fer els jutges, no els periodistes.
Finalment acaba el programa fent una entrevista a Òscar Dalmau i Òscar Andreu, els creadors del nou programa de TV3 “Jokebox”. Aquest programa són uns dibuixos animats per adults i tenen la intenció que sigui una projecció mundial, no només catalana. En Ferran creu que aquest programa no s’hauria d’emetre per TV3 sinó que s’hauria d’emetre pel 33 ja que és un programa de característiques com els que fan a aquest canal i també arribaria al mateix nombre de persones i l’audiència no seria ni millor ni pitjor sinó que seria igual. Els dos autors no estan d’acord amb aquesta opinió i admeten que no saben contestar a la pregunta. Mentre presenten el programa en Monegal va presentant vídeos d’altres vegades que els dos Òscar han sortit a la televisió i van fent comentaris. Acaba fent una paròdia amb dibuixos animats d’ells dos.

P.S: si voleu veure el capítol heu d’anar a: http://www.btv.cat/telemonegal/ (aquí els trobareu tots).

Realitzat per: Marta Riau i Enric Rodriguez

1 comentari:

  1. A mi tampoc em va agradar que la inaguració de la Masia del Barça es retransmetés per TV3, tenint un canal esportiu com Esport3. Més enllà d'això, crec que el fet de que TV3 no informés àmpliament sobre el comunicat d'ETA és menys greu que a la resta de cadenes, ja que al 3/24 se'n va parlar àmpliament.

    Sobre les dures iamtges de Gaddafi, crec que els telenotícies ho han de posar per informar l'espectador, això sí, avisant prèviament de la crueltat de les imatges.

    Quant a l'afer Marta del Castillo, la notícia s'ha sobredimensionat tant que el que caldria és que no se'n parlés més.

    I finalment, dir que els Òscars són uns cracks. És increïble la quantitat de projectes que tenen entre mans, i la creativitat que arriben a tenir.

    ResponElimina