dilluns, 31 d’octubre de 2011

Article. Ara només porta 300 euros a sobre

Avui dia 31 d'Octubre del 2011, Ferran Monegal ha fet una crítica al diari El Periódico de Catalunya que tracta sobre el programa la noria de Tele5 presentat per Jordi Gonzàlez. Avui Ferran Monegal la seva critica va dirigida a el programa anterior on La noria el que pretén és fer un monogràfic del conflicte. On ahir van entrevistar a la mare de Cuco,  a Mario Conde per tercera vegada i finalment a Maria Antonia Iglesias. La seva crítica explica el que es va parlar ahir, crítica cada un dels petits judicis que es van fer per cada invitat al programa. Finalment contrasta la nova vida de Conde on també és criticada i comentada per Ferran Monegal.

Dins del propi link, on podreu veure la crítica sencera, també podreu veure el programa de La noria de Tele5.


Autores: Judit Rué, Olga Salarich, Cristina Serrano.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Telemonegal: Reflexió periodística

Dimarts 25 d'octubre de 2011, en Ferran presentava el seu programa, Telemonegal. En aquest programa es dedica a fer crítiques televisives. Aquesta setmana s’han produït dues notícies molt importants. La primera és que ETA ha anunciat la seva finalització de lluita armada i la segona, és la mort del dictador Gadafi.
En l’anunci de la finalització d’ETA, fa una crítica a la gran majoria de televisions, tant privades com públiques, perquè no tracten el tema amb la importància que té. Primer de tot critica TV3 per dir en el TN vespre que han sigut el primer canal de televisió en donar la notícia quan, el que van fer va ser un petit avanç informatiu i van tornar a la seva programació, la inauguració de la nova Masia del Barça. Això sorprèn al crític ja que TV3 sempre s’ha caracteritzat per tractar la informació del País Basc d’una manera acurada, estricta, amb molt bon to, qualifica aquest comportament amb “un gran paperot ridícul.” El que sí que li va agradar va ser que el programa “Polònia”, que s’emet els dijous a la nit, va fer ràpidament un gag representant el que poques hores abans havia succeït. També critica que aquesta cadena és capaç de canviar la programació per un partit de futbol però no davant la notícia del segle, l’abandonament d’ETA. També critica la televisió pública RTVE, la nacional d’Espanya, per no canviar la programació, a Tele5 per anunciar-ho en mig programa del Sálvame com si fos una notícia qualsevol i a Intereconomia per modificar la informació. Diuen que ETA no són els que s’han rendit sinó que els que s’han rendit som tots nosaltres, l’Estat democràtic. En canvi fa una valoració molt positiva de La Sexta ja que és l'única cadena que canvia la programació immediatament, la que s’està fins a l’hora del telenotícies parlant del tema i la que després del telenotícies continua parlant-ne, fins les dues de la matinada per així poder comentar els titulars dels diaris que sortirien aquell matí al mercat. També dóna molta importància al fet que canviessin la programació de diumenge, Jordi Évole sempre triga una setmana en realitzar el programa i aquest cop va adaptar-se a la situació i el va fer en 3 dies.
Quan parla de la mort del dictador Gadafi critica la manera de donar la informació, posa l’exemple de Tele5 però no és l’única cadena que ho fa. Hi ha una repetició d’imatges violentes i cruels, darrera d’aquestes imatges hi ha una morbositat innecessària, els espectadors només volen ser informats, no cal que se’ls hi ensenyi repetides vegades el cadàver i els forats per on van entrar les bales.   
Després fa referència a la desaparició dels dos germans i la mort de la Marta del Castillo. Per introduir el tema primer ensenya un vídeo d’una periodista de RTVE on explica les quatre normes que un periodista ha de seguir; la primera és que no s’han de realitzar judicis paral·lels, la segona és que han d’informar sense fer cap espectacle, la tercera és que no s’han de convidar al plató els testimonis que han d’assistir a un judici i per últim, però no per això menys important, que tothom és innocent fins que es demostra el contrari. Monegal demostra que aquestes 4 normes no sempre es compleixen ja que programes com “Espejo público” o “El programa de Ana Rosa” fan tot el contrari, entrevisten a persones que han d’anar a judici, com la mare del pare dels nens desapareguts (principal sospitós), també conviden a plató a un expert en llenguatge corporal i així poder demostrar que el presumpte assassí és el culpable i fan preguntes a testimonis que haurien de fer els jutges, no els periodistes.
Finalment acaba el programa fent una entrevista a Òscar Dalmau i Òscar Andreu, els creadors del nou programa de TV3 “Jokebox”. Aquest programa són uns dibuixos animats per adults i tenen la intenció que sigui una projecció mundial, no només catalana. En Ferran creu que aquest programa no s’hauria d’emetre per TV3 sinó que s’hauria d’emetre pel 33 ja que és un programa de característiques com els que fan a aquest canal i també arribaria al mateix nombre de persones i l’audiència no seria ni millor ni pitjor sinó que seria igual. Els dos autors no estan d’acord amb aquesta opinió i admeten que no saben contestar a la pregunta. Mentre presenten el programa en Monegal va presentant vídeos d’altres vegades que els dos Òscar han sortit a la televisió i van fent comentaris. Acaba fent una paròdia amb dibuixos animats d’ells dos.

P.S: si voleu veure el capítol heu d’anar a: http://www.btv.cat/telemonegal/ (aquí els trobareu tots).

Realitzat per: Marta Riau i Enric Rodriguez

divendres, 28 d’octubre de 2011

Article de l'obscena ostentació

Avui dia 28 d'octubre del 2011 Ferrant Monegal ha fet una crítica al diari El Periodico de Catalunya que tracta sobre el programa de la cadena Cuatro que ens presenta "Vidas de lujo". Fa una crítica especialmet a la néta del general Franco, Carmen Martínez Bordiu i parla que aquesta dona està submergida en un món de luxe com "Las Vegas" i té a l'abast tot allò que desitja.
L'article es títula així degut a una comparació que fa amb un dels versos de Quevedo «Piojos cría el cabello más dorado / legañas hace el ojo más vistoso. / Y en la nariz del rostro más fastuoso / el asqueroso moco está enredado».

En el video que veurem a continuació ens presenta la seva vida  a las Vegas.                                         






La nostra opinió és que creiem que fan una visió irreal del nostre dia a dia ja que estem vivint en uns moments de crisis econòmica, política i social. Això crea falses esperançes a moltes persones que no tenen la possibilitat d'arribar a ser com la Carmen Martínez Bordiu.
En conclusió creiem que Ferran Monegal en aquest article s'expressa d'una manera clara i pensem que aquestes comparacions que té d'agafar exemples de llibres i poemes de manera que en els lectors els hi crea una confiança amb la lectura ja que està ben documentada i té una sostenibilitat en aquests llibres. El vocabulari que utilitza en aquest article és senzill i entenedor i per tant, arriba a l'abast a tothom tant a nens com a adults, i ho fa més entenedor gràcies als exemples que incorpora al llarg de la crítica.






Què penseu dels programes que potencien les vides luxoses?




Autores: Judit Rué, Olga Salarich, Cristina Serrano.


dijous, 20 d’octubre de 2011

Biografia

Ferran Monegal és un periodista i presentador de televisió catalana.
És llicencià en periodisme a l'Escola de Periodisme de Barcelona el 1973. En la seva trajectòria professional ha exercit la critica teatral del diari Tele/eXpres, ha estat entrevistador del diari La Vanguardia i subdirector del diari El Noticiero Universal, fundador i director del diari Claro, i des del 1993 és el crític de televisió del diari El Periodico de Catalunya.La seva columna diària en aquest mitjà s'ha convertit en un referent de la crítica televisiva a Catalunya. Ha intervingut en emissores de ràdio com Punto Radio i Onda Cero amb comentaris sobre el món de la televisió.
Des del setembre del 2003 dirigeix i presenta el programa Telemonegal, de periodicitat setmanal, a Barcelona Televisió. Aquest programa de crítica de televisió des de la mateixa televisió, Ferran Monegal ha aconseguit un programa inèdit i insòlit en el panorama televisiu que ha assolit quotes d'audiència sorprenents per a una televisió local.





Aquest és un bon exemple del seu programa televisiu, el telemonegal. Podem observar una de les crítiques de  Ferran Monegal sobre les victimes del català.


Olga Salarich i Cristina Serrano